Fa una mica més de 2 anys que un grup de 12 mares i pares es van reunir en assemblea extraordinària per no deixar desaparèixer l’ampa de l’ institut.
D’aquest grup de 12 va sortir una secretària, un tresorer i un president. Els altres presents es van convertir en vocals.
El primer curs era difícil per nosaltres sobre tot perquè ningú tenia molt clar com funcionava la cosa, però vam posar molta voluntat i amb l’ajuda del director i el claustre de professors vam poder sortir endavant.
Crec que mai oblidaré el cas de la visita dels nostres alumnes de batxillerat a la central nuclear de Ascó i tot que va passar després. Reunions aquí, reunions allà. Trucades de la premsa, contactes amb l’ampa dels Maristes, etc.
L’empresa de la nuclear va actuar realment d’una manera anecdòtica. Tota la seva actuació va ser com si fos una novel·la d’intriga o una pel·lícula barata hollywoodenca. Finalment es va penalitzar a aquesta gent amb la multa record de l’ història, molt a pesar que potser hauria de haver sigut molt més.
El segon any, ja amb canvis entre els vocals, vam continuar buscant com ajudar millor als alumnes i l’institut. Vam entrar a col·laborar amb l’associació esportiva de l’institut que porta en Pere Llos i vam, a petició de la direcció del centre, ajudar molt amb la compra de equipament general per l’institut.
Ja havíem entrat en crisis i ja es va retallar el pressupost des del departament d’ensenyament.
Entre mig de tot això va sortir el projecte de la professora de musica, Ioia Llaudó, de participar a la trobada de ‘Com sona l’ESO’ a Dénia. Fruit d’aquest projecte com a ampa de l’institut vam apostar fort per la continuïtat de la coral i l’orquestrina i amb molta satisfacció puc dir que va ser un èxit rotund.
És la nostra voluntat de continuar amb l’orquestrina i la coral. L’orquestrina ara en l’absència de la Ioia esta ‘en standby’, però la coral va començar el mes d’octubre amb la col·laboració d’en Ramon Manent i la Neus ..........., la nova professora de música, i ara hi ha apuntat 12 alumnes.
Fou una gran llàstima un problema en la comunicació entre l’ampa i en Pere Llos referent al preu d’aquesta activitat i des d’aquí vull demanar perdó per això. No us podeu imaginar que malament ens sentim en Pere i jo, però amb totes les altres coses que hem promès, no ens podem permetre abaixar la quota d’aquesta activitat. Si s’augmentés el nombre de participants, per exemple a 20 alumnes, si que es podria fer més assequible.
En tot cas i des d’aquí volem fer arribar a la Ioia el nostre desig que es millori i que aviat pugui tornar al nostre institut.
El curs passat ja vam decidir ajudar amb una aportació econòmica al fons per els llibres de préstec i a principis d’aquest curs integrants de la junta de l’ampa van ajudar a repartir aquest llibres. Aquest curs hem decidit desenvolupar un sistema de ‘reciclatge’ de llibres. Volem demanar a tots els pares i mares que portin els llibres de text a l’institut on classificarem els llibres i buscarem una forma de repartir-los entre l’alumnat per intentar ajudar una mica en aquest temps de problemes econòmics.
Nosaltres volem ajudar. Nosaltres podem ajudar. Nosaltres tenim la voluntat d’ajudar. I de tal manera que tothom pugui beneficiar-se, però per poder fer això necessitem més col·laboració dels mares i pares.
En vàries reunions els presents em van sentir demanar ajuda, demanar implicació, demanar interès, i honestament si no arriba tot això no sé si aquesta junta de la vostra ampa, si la vostra ampa, podrà i/o voldrà continuar.
El temps normal d’una junta és de 2 anys. Per nosaltres aquest es el tercer any. Ara ja tenim les primeres ‘baixes’. Un grup que des de fa 2 anys sempre ha sigut de 10 a 12 ara ja s’ha reduït a 5 o 7 i si no som capaços de canviar aquesta tendència crec que el curs que ve els pocs que quedaran perdran també l’ il·lusió per continuar.
La gent està cansada de la política i els polítics. Dels escàndols. De les promeses trencades. Jo també ho estic, però l’ ampa del nostre institut no és política.
Si que tenim opinions, conviccions i punts de vista diferents, però tots volem el mateix i sense entrar en discussions ideològiques podem fer que el nostre institut sigui un institut exemplar. L’únic que necessitem son les ganes de fer, l il·lusió de fer, l’interès de fer. I fer per els nostres filles i fills. No per uns desconeguts (perdoneu) de països molt llunyans, però si per una cosa tan important i tan a prop!
Si us plau AJUDEU!
Wally de Lange
President Ampa IES Montgrí.
Desembre 2009.
D’aquest grup de 12 va sortir una secretària, un tresorer i un president. Els altres presents es van convertir en vocals.
El primer curs era difícil per nosaltres sobre tot perquè ningú tenia molt clar com funcionava la cosa, però vam posar molta voluntat i amb l’ajuda del director i el claustre de professors vam poder sortir endavant.
Crec que mai oblidaré el cas de la visita dels nostres alumnes de batxillerat a la central nuclear de Ascó i tot que va passar després. Reunions aquí, reunions allà. Trucades de la premsa, contactes amb l’ampa dels Maristes, etc.
L’empresa de la nuclear va actuar realment d’una manera anecdòtica. Tota la seva actuació va ser com si fos una novel·la d’intriga o una pel·lícula barata hollywoodenca. Finalment es va penalitzar a aquesta gent amb la multa record de l’ història, molt a pesar que potser hauria de haver sigut molt més.
El segon any, ja amb canvis entre els vocals, vam continuar buscant com ajudar millor als alumnes i l’institut. Vam entrar a col·laborar amb l’associació esportiva de l’institut que porta en Pere Llos i vam, a petició de la direcció del centre, ajudar molt amb la compra de equipament general per l’institut.
Ja havíem entrat en crisis i ja es va retallar el pressupost des del departament d’ensenyament.
Entre mig de tot això va sortir el projecte de la professora de musica, Ioia Llaudó, de participar a la trobada de ‘Com sona l’ESO’ a Dénia. Fruit d’aquest projecte com a ampa de l’institut vam apostar fort per la continuïtat de la coral i l’orquestrina i amb molta satisfacció puc dir que va ser un èxit rotund.
És la nostra voluntat de continuar amb l’orquestrina i la coral. L’orquestrina ara en l’absència de la Ioia esta ‘en standby’, però la coral va començar el mes d’octubre amb la col·laboració d’en Ramon Manent i la Neus ..........., la nova professora de música, i ara hi ha apuntat 12 alumnes.
Fou una gran llàstima un problema en la comunicació entre l’ampa i en Pere Llos referent al preu d’aquesta activitat i des d’aquí vull demanar perdó per això. No us podeu imaginar que malament ens sentim en Pere i jo, però amb totes les altres coses que hem promès, no ens podem permetre abaixar la quota d’aquesta activitat. Si s’augmentés el nombre de participants, per exemple a 20 alumnes, si que es podria fer més assequible.
En tot cas i des d’aquí volem fer arribar a la Ioia el nostre desig que es millori i que aviat pugui tornar al nostre institut.
El curs passat ja vam decidir ajudar amb una aportació econòmica al fons per els llibres de préstec i a principis d’aquest curs integrants de la junta de l’ampa van ajudar a repartir aquest llibres. Aquest curs hem decidit desenvolupar un sistema de ‘reciclatge’ de llibres. Volem demanar a tots els pares i mares que portin els llibres de text a l’institut on classificarem els llibres i buscarem una forma de repartir-los entre l’alumnat per intentar ajudar una mica en aquest temps de problemes econòmics.
Nosaltres volem ajudar. Nosaltres podem ajudar. Nosaltres tenim la voluntat d’ajudar. I de tal manera que tothom pugui beneficiar-se, però per poder fer això necessitem més col·laboració dels mares i pares.
En vàries reunions els presents em van sentir demanar ajuda, demanar implicació, demanar interès, i honestament si no arriba tot això no sé si aquesta junta de la vostra ampa, si la vostra ampa, podrà i/o voldrà continuar.
El temps normal d’una junta és de 2 anys. Per nosaltres aquest es el tercer any. Ara ja tenim les primeres ‘baixes’. Un grup que des de fa 2 anys sempre ha sigut de 10 a 12 ara ja s’ha reduït a 5 o 7 i si no som capaços de canviar aquesta tendència crec que el curs que ve els pocs que quedaran perdran també l’ il·lusió per continuar.
La gent està cansada de la política i els polítics. Dels escàndols. De les promeses trencades. Jo també ho estic, però l’ ampa del nostre institut no és política.
Si que tenim opinions, conviccions i punts de vista diferents, però tots volem el mateix i sense entrar en discussions ideològiques podem fer que el nostre institut sigui un institut exemplar. L’únic que necessitem son les ganes de fer, l il·lusió de fer, l’interès de fer. I fer per els nostres filles i fills. No per uns desconeguts (perdoneu) de països molt llunyans, però si per una cosa tan important i tan a prop!
Si us plau AJUDEU!
Wally de Lange
President Ampa IES Montgrí.
Desembre 2009.
