Benvolguts mares i pares,
El resultat del sondeig referent al suggeriment de la direcció del centre d’adquirir i introduir l’ús dels ordinadors netbook ha sigut el següent:
De 114 alumnes, 76 han contestat:
Si: 51
No: 25
Dels 76 vots, una gran majoria, 56, van dir ‘Si’ a fer una reunió.
En la darrera reunió de l’ampa es va parlar del tema i degut a aquests resultats es va decidir demanar a la direcció del centre que es fes una reunió i donar més informació al respecte i aclarir els possibles dubtes dels pares.
Aquesta reunió tindrà lloc el dia 13 de gener a les 20:30 hores.
Esperem la vostra assistència.
dimecres, 22 de desembre del 2010
dimarts, 9 de novembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
reunió
'anonim' la reunió es fa a les 2 quarts de 10, 21.30 hrs, a l'institut el dia 10 de nov.
wally de lange.
wally de lange.
divendres, 29 d’octubre del 2010
ja es hora!
ja es hora d'escriure alguna cosa. he deixat el blog massa temps aparcat i despres de dir tantes vegades que 'tenim un blog pero ho tenim en 'standby'' espero que alguna mare o pare d'alumnes de l'institut fa arrivar algun comentari.
ja es hora per mares i pares d'alumnes d'acceptar el repte i de venir a la runió de l'ampa que farem el dia 10 de nov a les 21.30 hrs.
jo sé que fa mandre sortir de casa a aquestes hores. a mi també em fa mandre pero jo ho accepto. si hi ha prou gent que demana canviar l'hora ho fem. les 21 hrs o les 20.30 hrs. no es problema si aixo fa que vinguin mes mares i pares.
el pica pica no era de broma, pero obviament es mes important l'ordre del dia.
una de les coses que hem de parlar es que fem com a mares i pares d'alumnes de segon d'eso amb els ordinadors. podem fer inclos una reunió especifica de parlar no mes d'aquest punt.
wally.
dilluns, 1 de març del 2010
reunió junta ampa
la propera reunió sera el dia 10 de març a les 2 quarts de 10 a La Sala o a Can Carcan.
'el presidente'
'el presidente'
dimecres, 3 de febrer del 2010
propera reunió junta ampa
la propera reunió sera el dia 10 de feb. a 2 quarts de 10 del vespre a La Sala.
'el presidente'
'el presidente'
diumenge, 31 de gener del 2010
una opinió d'un pare
L’ensenyament públic hauria de comptar amb els recursos necessaris per el bon desenvolupament de les seves funcions educatives. Malauradament, no és així i sovint les Ampes han d’aportar recursos econòmics i materials.
En una reunió a Girona, un representant dels serveis territorials del departament d’ensenyament va dir: “és el contingut de la matèria el què dóna la qualitat”. Òbviament te raó, però el contingut només és un factor, i hi ha molts altres factors que contribueixen a l‘educació i formació del nostres fills i filles.
No hem d’ oblidar o menystenir que l’educació i formació dels nostres fills i filles no només és el seu futur, sinó que és també el futur de tot nosaltres i la nostra Nació, i hauria de ser una de les primeríssimes prioritats del nostre Govern.
Els professionals de l’educació i l’ensenyament haurien de tenir més veu en les decisions polítiques i pràctiques que afecten al model d’ ensenyament així com en la seva execució als centres educatius. Sense la contribució tot dels professionals cap model d’ensenyament no pot ser efectiu ni eficaç.
Ara, més i més, tenim un LEC que sembla que té més en compte les escoles privades i concertades que la escola pública.
A mi em sembla molt contradictori que un govern progressista i d’esquerres no posi més recursos, material i humà, a la pública. També em sembla de tot incorrecte que retallin gastos, etc a l’ensenyament.
Es crisis, si, però d’aquí un temps la conjuntura canviarà i els nostre filles i fills, alumnes de la pública, no tindran les mateixes possibilitats que els alumnes de les privades i concertades.
En una reunió a Girona, un representant dels serveis territorials del departament d’ensenyament va dir: “és el contingut de la matèria el què dóna la qualitat”. Òbviament te raó, però el contingut només és un factor, i hi ha molts altres factors que contribueixen a l‘educació i formació del nostres fills i filles.
No hem d’ oblidar o menystenir que l’educació i formació dels nostres fills i filles no només és el seu futur, sinó que és també el futur de tot nosaltres i la nostra Nació, i hauria de ser una de les primeríssimes prioritats del nostre Govern.
Els professionals de l’educació i l’ensenyament haurien de tenir més veu en les decisions polítiques i pràctiques que afecten al model d’ ensenyament així com en la seva execució als centres educatius. Sense la contribució tot dels professionals cap model d’ensenyament no pot ser efectiu ni eficaç.
Ara, més i més, tenim un LEC que sembla que té més en compte les escoles privades i concertades que la escola pública.
A mi em sembla molt contradictori que un govern progressista i d’esquerres no posi més recursos, material i humà, a la pública. També em sembla de tot incorrecte que retallin gastos, etc a l’ensenyament.
Es crisis, si, però d’aquí un temps la conjuntura canviarà i els nostre filles i fills, alumnes de la pública, no tindran les mateixes possibilitats que els alumnes de les privades i concertades.
dimarts, 19 de gener del 2010
Un repàs a la realitat de l’ampa del nostre institut.
Fa una mica més de 2 anys que un grup de 12 mares i pares es van reunir en assemblea extraordinària per no deixar desaparèixer l’ampa de l’ institut.
D’aquest grup de 12 va sortir una secretària, un tresorer i un president. Els altres presents es van convertir en vocals.
El primer curs era difícil per nosaltres sobre tot perquè ningú tenia molt clar com funcionava la cosa, però vam posar molta voluntat i amb l’ajuda del director i el claustre de professors vam poder sortir endavant.
Crec que mai oblidaré el cas de la visita dels nostres alumnes de batxillerat a la central nuclear de Ascó i tot que va passar després. Reunions aquí, reunions allà. Trucades de la premsa, contactes amb l’ampa dels Maristes, etc.
L’empresa de la nuclear va actuar realment d’una manera anecdòtica. Tota la seva actuació va ser com si fos una novel·la d’intriga o una pel·lícula barata hollywoodenca. Finalment es va penalitzar a aquesta gent amb la multa record de l’ història, molt a pesar que potser hauria de haver sigut molt més.
El segon any, ja amb canvis entre els vocals, vam continuar buscant com ajudar millor als alumnes i l’institut. Vam entrar a col·laborar amb l’associació esportiva de l’institut que porta en Pere Llos i vam, a petició de la direcció del centre, ajudar molt amb la compra de equipament general per l’institut.
Ja havíem entrat en crisis i ja es va retallar el pressupost des del departament d’ensenyament.
Entre mig de tot això va sortir el projecte de la professora de musica, Ioia Llaudó, de participar a la trobada de ‘Com sona l’ESO’ a Dénia. Fruit d’aquest projecte com a ampa de l’institut vam apostar fort per la continuïtat de la coral i l’orquestrina i amb molta satisfacció puc dir que va ser un èxit rotund.
És la nostra voluntat de continuar amb l’orquestrina i la coral. L’orquestrina ara en l’absència de la Ioia esta ‘en standby’, però la coral va començar el mes d’octubre amb la col·laboració d’en Ramon Manent i la Neus ..........., la nova professora de música, i ara hi ha apuntat 12 alumnes.
Fou una gran llàstima un problema en la comunicació entre l’ampa i en Pere Llos referent al preu d’aquesta activitat i des d’aquí vull demanar perdó per això. No us podeu imaginar que malament ens sentim en Pere i jo, però amb totes les altres coses que hem promès, no ens podem permetre abaixar la quota d’aquesta activitat. Si s’augmentés el nombre de participants, per exemple a 20 alumnes, si que es podria fer més assequible.
En tot cas i des d’aquí volem fer arribar a la Ioia el nostre desig que es millori i que aviat pugui tornar al nostre institut.
El curs passat ja vam decidir ajudar amb una aportació econòmica al fons per els llibres de préstec i a principis d’aquest curs integrants de la junta de l’ampa van ajudar a repartir aquest llibres. Aquest curs hem decidit desenvolupar un sistema de ‘reciclatge’ de llibres. Volem demanar a tots els pares i mares que portin els llibres de text a l’institut on classificarem els llibres i buscarem una forma de repartir-los entre l’alumnat per intentar ajudar una mica en aquest temps de problemes econòmics.
Nosaltres volem ajudar. Nosaltres podem ajudar. Nosaltres tenim la voluntat d’ajudar. I de tal manera que tothom pugui beneficiar-se, però per poder fer això necessitem més col·laboració dels mares i pares.
En vàries reunions els presents em van sentir demanar ajuda, demanar implicació, demanar interès, i honestament si no arriba tot això no sé si aquesta junta de la vostra ampa, si la vostra ampa, podrà i/o voldrà continuar.
El temps normal d’una junta és de 2 anys. Per nosaltres aquest es el tercer any. Ara ja tenim les primeres ‘baixes’. Un grup que des de fa 2 anys sempre ha sigut de 10 a 12 ara ja s’ha reduït a 5 o 7 i si no som capaços de canviar aquesta tendència crec que el curs que ve els pocs que quedaran perdran també l’ il·lusió per continuar.
La gent està cansada de la política i els polítics. Dels escàndols. De les promeses trencades. Jo també ho estic, però l’ ampa del nostre institut no és política.
Si que tenim opinions, conviccions i punts de vista diferents, però tots volem el mateix i sense entrar en discussions ideològiques podem fer que el nostre institut sigui un institut exemplar. L’únic que necessitem son les ganes de fer, l il·lusió de fer, l’interès de fer. I fer per els nostres filles i fills. No per uns desconeguts (perdoneu) de països molt llunyans, però si per una cosa tan important i tan a prop!
Si us plau AJUDEU!
Wally de Lange
President Ampa IES Montgrí.
Desembre 2009.
D’aquest grup de 12 va sortir una secretària, un tresorer i un president. Els altres presents es van convertir en vocals.
El primer curs era difícil per nosaltres sobre tot perquè ningú tenia molt clar com funcionava la cosa, però vam posar molta voluntat i amb l’ajuda del director i el claustre de professors vam poder sortir endavant.
Crec que mai oblidaré el cas de la visita dels nostres alumnes de batxillerat a la central nuclear de Ascó i tot que va passar després. Reunions aquí, reunions allà. Trucades de la premsa, contactes amb l’ampa dels Maristes, etc.
L’empresa de la nuclear va actuar realment d’una manera anecdòtica. Tota la seva actuació va ser com si fos una novel·la d’intriga o una pel·lícula barata hollywoodenca. Finalment es va penalitzar a aquesta gent amb la multa record de l’ història, molt a pesar que potser hauria de haver sigut molt més.
El segon any, ja amb canvis entre els vocals, vam continuar buscant com ajudar millor als alumnes i l’institut. Vam entrar a col·laborar amb l’associació esportiva de l’institut que porta en Pere Llos i vam, a petició de la direcció del centre, ajudar molt amb la compra de equipament general per l’institut.
Ja havíem entrat en crisis i ja es va retallar el pressupost des del departament d’ensenyament.
Entre mig de tot això va sortir el projecte de la professora de musica, Ioia Llaudó, de participar a la trobada de ‘Com sona l’ESO’ a Dénia. Fruit d’aquest projecte com a ampa de l’institut vam apostar fort per la continuïtat de la coral i l’orquestrina i amb molta satisfacció puc dir que va ser un èxit rotund.
És la nostra voluntat de continuar amb l’orquestrina i la coral. L’orquestrina ara en l’absència de la Ioia esta ‘en standby’, però la coral va començar el mes d’octubre amb la col·laboració d’en Ramon Manent i la Neus ..........., la nova professora de música, i ara hi ha apuntat 12 alumnes.
Fou una gran llàstima un problema en la comunicació entre l’ampa i en Pere Llos referent al preu d’aquesta activitat i des d’aquí vull demanar perdó per això. No us podeu imaginar que malament ens sentim en Pere i jo, però amb totes les altres coses que hem promès, no ens podem permetre abaixar la quota d’aquesta activitat. Si s’augmentés el nombre de participants, per exemple a 20 alumnes, si que es podria fer més assequible.
En tot cas i des d’aquí volem fer arribar a la Ioia el nostre desig que es millori i que aviat pugui tornar al nostre institut.
El curs passat ja vam decidir ajudar amb una aportació econòmica al fons per els llibres de préstec i a principis d’aquest curs integrants de la junta de l’ampa van ajudar a repartir aquest llibres. Aquest curs hem decidit desenvolupar un sistema de ‘reciclatge’ de llibres. Volem demanar a tots els pares i mares que portin els llibres de text a l’institut on classificarem els llibres i buscarem una forma de repartir-los entre l’alumnat per intentar ajudar una mica en aquest temps de problemes econòmics.
Nosaltres volem ajudar. Nosaltres podem ajudar. Nosaltres tenim la voluntat d’ajudar. I de tal manera que tothom pugui beneficiar-se, però per poder fer això necessitem més col·laboració dels mares i pares.
En vàries reunions els presents em van sentir demanar ajuda, demanar implicació, demanar interès, i honestament si no arriba tot això no sé si aquesta junta de la vostra ampa, si la vostra ampa, podrà i/o voldrà continuar.
El temps normal d’una junta és de 2 anys. Per nosaltres aquest es el tercer any. Ara ja tenim les primeres ‘baixes’. Un grup que des de fa 2 anys sempre ha sigut de 10 a 12 ara ja s’ha reduït a 5 o 7 i si no som capaços de canviar aquesta tendència crec que el curs que ve els pocs que quedaran perdran també l’ il·lusió per continuar.
La gent està cansada de la política i els polítics. Dels escàndols. De les promeses trencades. Jo també ho estic, però l’ ampa del nostre institut no és política.
Si que tenim opinions, conviccions i punts de vista diferents, però tots volem el mateix i sense entrar en discussions ideològiques podem fer que el nostre institut sigui un institut exemplar. L’únic que necessitem son les ganes de fer, l il·lusió de fer, l’interès de fer. I fer per els nostres filles i fills. No per uns desconeguts (perdoneu) de països molt llunyans, però si per una cosa tan important i tan a prop!
Si us plau AJUDEU!
Wally de Lange
President Ampa IES Montgrí.
Desembre 2009.
dilluns, 11 de gener del 2010
Bon Any a tothom!
El dia 20 de gener a les 2 quarts de 10 del vespre fem la reunió de la junta de l'ampa.
Wally.
Wally.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)