diumenge, 17 de juliol del 2011

L'habitació d'en Guillem

Han passat 2 mesos des del concert i unes 6 setmanes des de la festa de comiat de batxillerat. Ja estem en plena temporada turística i ja és hora de dir alguna cosa.
Tal com vaig avançar al la festa del comiat vam recaptar 14.531,40€.
Les guardioles van donar 7.148,90€.
Les entrades del concert van donar 4.808€.
El bar va donar 2.574,50€.

Però hi ha més. Més en el sentit que encara es poden fer actuacions per ajudar en Guillem i la seva família. La ‘tapmania’ continua i l’altre dia es va fer un partit de futbol a Celrà.
Hi ha més en el sentit que al compte bancari que vàrem obrir per dipositar els diners recaptats, al llarg de les setmanes s’hi han acumulat donacions per un total de 2.355€!

Jo he dit vàries vegades que per mi des del dia del concert el món és una mica millor. Una mica millor perquè tanta gent ha posat el seu gra de sorra per aconseguir-ho. Alguns molt més que un gra.
La gent va demostrar la seva solidaritat amb la família d’en Guillem i va actuar d’una manera exemplar. Personalment em falten paraules per expressar com tot ha impactat sobre mi i per tant crec que ‘des d’aquell dia el món és una mica millor’ diu tot.

En tot cas sense valorar menys a uns o valorar més a altres vull mencionar unes quantes persones per la gran feina que van fer per fer possible el macro concert del 7 de maig:

Marc Roura Pujol de l’Àrea de Cultura, Joventut i Festa de l’Ajuntament.
L’equip de L’Olivar20, en Casi Vargas, Moisés Dalfó i Ignasi Molina.
La directora de l’escola de música.
Claustre i direcció de l’Institut Montgrí.
Les mares i els pares que van portar el bar.
En Toni Iglesias de Les Indiketes.
La direcció de l’escola Guillem de Montgrí.
La gent de l’AMPA de l’institut i totes les persones que desinteressadament van ajudar de alguna manera.
Tots els integrants dels grups de música i el DJ.
I, sobre tot, les companyes i companys d’en Guillem i la professora Gemma Coll que realment van començar aquesta ‘moguda’.

Si aquí falta algun nom, si us plau, perdoneu-me. Hi havia tanta gent que va participar que crec que seria massa mencionar-les a totes, però heu de tenir clar que sense la vostra participació tot el que es va fer no s’hauria pogut fer.

Òbviament no s’ha acabat la campanya. Ara toca ajudar en Guillem amb la seva recuperació. Companyes i companys de Guillem, amigues i amics d’en Guillem, ara toca visitar-lo. Ara toca ‘fer-lo despertar’. Ara toca estimular-lo per ‘reconnectar’ tots els seus circuits.

De tot cor, gràcies a tothom.